Xec en BLANC(O) o COSTA avall? (Esperant el GIR(O) inesperat)
JUNTA
La Facultat fa temps que viu en un ambient de crisi o caos institucional. Altres prefereixen titllar-ho de mal moment o, simplement, de final de cicle. Sigui com sigui, potser l’única manera de tirar endavant sigui la unitat: la candidatura de consens. Els estudiants ho enteníem. Ho podíem arribar a compartir.
Però candidatura de consens no significa presentar una proposta abans de parlar amb les diverses sensibilitats de la Facultat. No vol dir firmar un contracte exigint un nombre clar de vicedeganats. El consens no vol dir comptar els vots dels estudiants com a contraris ja de bon principi. Això no és consens. És una broma. I un candidat que no sigui fruit del consens és difícil que sigui el nostre candidat.
Ara resulta que els estudiants tenim la clau del despatx de deganat. Una clau que alguns creuen que tenim emparaulada, quan realment no és gens així. Els darrers temps han estat una vergonya, un circ institucional, una veritable pèrdua de temps i també crèiem en el canvi. Creieu-me: el necessitàvem més que ningú.
I amb el pas de les hores de reunions, trobades i altres teatres on els jocs de màscares van que volen, els estudiants assistim estupefactes i molestos en un ball del qual no volem participar.
Tot són teatres i circs, i la llastima és la falta d’alternatives a la situació actual.Una pena.
Aquesta mania que tenen alguns de veure en la unitat la solució dels problemes de la Facultat em sembla preocpuant. Que el Blanco serà millor gestor acompanyat de Pere Oriol? Que Pere Oriol serà menys mafiós per estar acompanyat del Blanco? O us penseu que les direccions de periodisme i d’audiovisual no intentaran imposar el seu criteri al nou degà?
No us enganyeu, aquí sempre que s’ha parlat de consens s’ha fet en nom del pacte entre els dos grans departament i, sempre, sempre, sempre, contra qui proposi una cosa diferent, vingui d’on vingui i per molt intereesant qupugui ser. Aquí, unitat, sempre ha volgut dir rodillo de les dues direccions de Departament…
Proposo el tancament definitiu de la facultat com a única solució viable
Ja que hi som, que hi hagi crisi. Crisi profunda. Els ‘parxes’ no serveixen de res.
Resultarà estrany el meu parafraseig… però aquí va. Tal com canta Leonor Watling “there’s so much lies to hide the shapes and so much noise to hide the truth” (per als que tinguin un nivell d’anglès similar al meu “hi ha massa mentides per amagar les formes i massa soroll per encobrir la veritat”).
Sembla que nadem entre un mar de veus, mentides i preguntes (mal?)intencionades. Nois, entre la marea -soterrada per papers de diari-, el mareig i el ball de màscares… jo ja em sento en una gòndola veneciana.
Això fa aigües? Sí.
*nedem
Leonor Watling… Tard o d’hora havia d’aparèixer a la Rebotiga…