BLU-RAY: L’ÚLTIMA BARRERA CRACKEJADA

per Cristian Sánchez

El substitut del dvd, el Blu-ray, que s’havia presentat com un dispositiu amb les millors garanties de seguretat i protecció anti-copia, ara vuit mesos més tard queda al descobert després que la companya Slysoft anunciara que havia creat el software necessari per piratejar els nous discs. El sistema anti-copia dels Blu-Ray, que representa l’enèsim intent de posar barreres a la lliure circulació d’informació, s’ha demostrat ridícul i ineficient com tots els anteriors.

Aquesta és una situació molt similar a la que s’ha viscut les últimes setmanes amb les desafortunades lleis de franceses i angleses per evitar la utilització de les xarxes P2P (Emule, Ares, Bitorrent…). Pocs dies després d’anunciar que es tallaria l’accés a Internet als usuaris d’aquests tipus de programes, la xarxa ja havia donat una solució al problema: Un servidor canadenc era capaç d’emmascarar la identitat dels usuaris de tal manera que els internautes pugueren navegar impunement.

La noticia, tot i que molt entusiasmant, ja no sorprèn ningú. Tot era qüestió de temps. Cada nou aparell, mesura o dispositiu tecnològic que apareix es ven com a garant de la protecció anti-pirateria. Passats uns mesos de l’aparició comencen a escoltar-se les primeres noticies que desmenteixen la infal·libilitat de l’aparell contra els hackers. Finalment la solució es coneguda per tothom i la protecció resta com un residu simbòlic i estèril.

La historia ja ha donat suficients pistes per a considerar que la gran inversió en sistemes de seguretat que fan les empreses són, a fi de comptes, inútils. Ja és hora que la industria se n’adone i aposte per noves estratègies de negoci.

Els canvis en els models de negoci passen per considerar els continguts, ja siguen música, literatura o cine; com una excusa per poder vendre altres productes o serveis que no es puguen piratejar o transmetre de forma gratuïta a traves de la xarxa.

El futur de la industria cultural passa per una major obertura a sistemes en els que part dels productes que plantegen alternatives al copyright i tinguen llicencia per a ser distribuïts de manera gratuïta. Els beneficis es podran obtindre a través dels productes perifèrics com els concerts, edicions de col·leccionista o la inclusió de publicitat o patrocinis; i no només amb la venda dels productes culturals.

Aquests nous paradigmes no veuran les xarxes P2P com una amenaça, sinó que sabran aprofitar la seua potencia i influència com distribuïdors de continguts. Aquests canvis seran capaços de beneficiar alhora usuaris i productors. La cultura també es veurà beneficiada perquè de ser alliberada del copyright podrÀ nodrir-se d’una important font creativa com és la creació col·laborativa.

Articles relacionats:

- Les grans companyies discogràfiques eliminen la protecció DRM

- Però, de veritat algú creu que està mal baixar-se música d’internet?

- Se creativo: Creative Commons

~ per Rebotiga a Març 25, 2008.